Han passat tres anys des de l’entrada en vigor de la Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals. La norma va néixer amb l’ambició declarada d’unificar criteris a tot l’Estat i establir un marc legal homogeni per a la protecció animal. Tanmateix, el balanç del seu desplegament real ofereix una imatge agredolça: progressos innegables en l’àmbit normatiu teòric que coexisteixen amb un bloqueig reglamentari paralitzant i l’exclusió sistemàtica dels col·lectius d’animals més vulnerables.
Des de l’Associació Crida Animal analitzem la situació actual a través dels seus quatre eixos principals.
1. La gestió municipal: La teoria legal davant la realitat pressupostària.
Un dels punts centrals de la llei va ser el mandat directe als ajuntaments per assumir la gestió ètica de les colònies felines mitjançant el mètode CER (Captura, Esterilització i Retorn), així com l’obligació de comptar amb un servei d’atenció i recollida d’animals abandonats les 24 hores del dia.
A la pràctica, la manca de dotació pressupostària específica per als municipis ha provocat un incompliment generalitzat en desenes de localitats. En molts casos, han estat les mateixes entitats de protecció animal i les voluntàries gestores les que han hagut de sostreure la inacció municipal. Tanmateix, s’està consolidant una jurisprudència clau: els tribunals ja estan dictant sentències fermes que obliguen els ajuntaments a destinar partides pressupostàries per complir la llei, marcant un precedent jurídic decisiu.
2. Obligacions vigents: Els avenços aconseguits.
Malgrat les dificultats d’aplicació, la llei ha consolidat avenços jurídics irrenunciables que ja formen part de l’ordenament vigent i que són directament exigibles per la ciutadania:
- Sacrifici Zero: S’ha prohibit el sacrifici d’animals a les instal·lacions de recollida per motius d’espai, econòmics o de gestió, restringint l’eutanàsia exclusivament a criteris veterinaris de salut o seguretat justificats.
- Prohibició de la cria particular: Queda reservada la reproducció d’animals de companyia de manera exclusiva a criadors oficialment registrats, penalitzant la cria no controlada entre particulars.
- Identificació i Esterilització Obligatòria: S’estableix l’obligatorietat del microxip per a gossos, gats i fures, així com l’esterilització quirúrgica obligatòria de tots els gats abans dels sis mesos d’edat per tallar la reproducció incontrolada.
- Terminis de solitud: Queda prohibit deixar animals de companyia sense supervisió durant més de tres dies consecutius (termini que es redueix a un màxim de 24 hores en el cas de la espècie canina).
3. Limbe legal: El bloqueig del desenvolupament reglamentari.
Tres anys després de la publicació de la norma, aspectes fonamentals de la llei continuen paralitzats a causa de la manca de desenvolupament dels seus reials decrets i reglaments d’aplicació:
- El Curs de Formació per a Responsables Canins: Continuem sense un contingut oficial definit, la qual cosa impossibilita la seva exigència efectiva.
- L’Assegurança de Responsabilitat Civil Estatal: Manté la seva obligatorietat en un limbe jurídic per la manca de reglamentació específica a nivell estatal (deixant la regulació supeditada a les lleis autonòmiques prèvies).
- El Llistat Positiu d’Animals de Companyia: Un instrument clau per determinar quines espècies d’animals exòtics es poden tenir a la llar i quines han de quedar jueves de comercialització, que continua pendent de publicació definitiva.
- El Sistema Centralitzat de Registres: La manca d’interconnexió real entre els registres d’identificació de les diferents comunitats autònomes continua dificultant el rastreig d’animals perduts o abandonats quan creuen fronteres autonòmiques.
4. Les grans exclusions: On la protecció es dilueix.
L’aspecte més crític de la Llei 7/2023 rau en els col·lectius d’animals que van quedar explícitament exclosos del seu àmbit d’aplicació durant la tramitació parlamentària. Aquestes excepcions mantenen zones d’ombra on el maltractament i l’explotació continuen impunes:
- Gossos de caça i treball: Deixats fora de la llei estatal, continuen sent el col·lectiu caní amb els índexs d’abandonament, lesions i desprotecció més alts en el medi rural.
- Animals de tracció turística i passeig: Cavalls utilitzats en carrosses o rucs-taxi continuen supeditats a ordenances municipals sovint laxes, sotmesos a condicions de calor o esforç extrem.
- Tauromàquia i festes populars: Queden completament blindats de qualsevol estàndard de benestar animal, mantenint el maltractament com a excepció cultural.
- Animals utilitzats en la ciència: Exempts de les garanties bàsiques de protecció d’aquesta llei.
Conclusió: La protecció real es manté a peu de carrer
La Llei de Benestar Animal va representar un pas endavant en el reconeixement teòric dels drets dels animals, però la seva eficàcia real es veu constantment frenada per la lentitud administrativa, la manca de recursos municipals i les concessions polítiques que van deixar fora als qui més ho necessitaven.
Des de l’Associació Crida Animal continuarem fiscalitzant el compliment de les obligacions municipals, exigint el desplegament immediat dels reglaments pendents i reivindicant una protecció universal per a tots els animals, sense excepcions en funció del seu ús o utilitat.
La llei és un marc de treball; la protecció real la continuem construint cada dia a peu de carrer.